dimecres, 9 de gener del 2008

Vittorio Messori (1941)

"Deia el teòleg protestant Karl Barth que «quan el cel es buida de Déu, la terra s'omple d'ídols». Per mi el cel estava buit i un dels ídols que omplia la terra era precisament la política. Era la meva autèntica passió" (Vittorio Messori).

"Pensava que qualsevol dimensió religiosa pertanyia a un món passat, al qual un jove modern com jo no podia prendre seriosament. (...) L'Evangeli era per mi un objecte desconegut: mai l'havia obert malgrat tenir-lo a la meva biblioteca, perquè pensava que formava part del folklore oriental, del mite i de la llegenda."

D'anticlerical a...

- Va rebre una educació contra l'Església institucional.

- Es va adonar que la política no podia proporcionar-li respostes sobre el sentit de la vida.

- Un dia va trobar-se amb Jesús llegint el Nou testament. No va veure llums ni va sentir cants d'àngels però durant dos mesos va adonar-se que hi havia un misteri pel qual valia la pena donar la vida.

Un drama

- Sentia una gran alegria però tenia por al canvi. Va començar a anar a missa d'amagat.

- Es produeix un xoc dintre seu: "En l'Evangeli hi havia la veritat però la raó em deia: No, és impossible, t'equivoques".

- Com Pascal, abans de rendir-se a la fe volia esgotar totes les possibilitats.

Quan va decidir acceptar l'Església?

Quan, en reflexionar sobre l'Evangeli per intentar conèixer millor el missatge de Jesús, em vaig adonar que el Déu de Jesús és un Déu que va voler necessitar als homes, que no va voler fer-ho tot sol, sinó que va voler confiar el seu missatge i els signes de la gràcia -els sagraments- a una comunitat humana. És a dir, si un reflexiona bé, accepta l'Església no perquè l'estimi, sinó perquè forma part del projecte de Déu. M'ha constat molts anys però ara estic convençut que sense la mediació d'un grup humà, en el fons no ens prendríem seriosament la mediació de Jesús.

Més informació:
- A Fluvium.org

- A Wikipedia.org

- A la seva pàgina web (en italià)