Era el 25 de desembre de 1886 a Notre-Dame (París):"Llavors va ser quan es va produir l'esdeveniment que ha dominat tota la meva vida. En un instant el meu cor va ser tocat i vaig creure. Vaig creure, amb tal força d'adhesió, amb tal agitació de tot el meu ser, amb una convicció tan forta, amb una certesa que no deixava lloca a cap classe de dubte, que després, tots els llibres, tots els raonaments, tots els avatars de la meva agitada vida, no han pogut fer-me perdre la fe ni, a dir veritat, tocar-la. De cop, vaig tenir el sentiment esquinçador de la innocència, de l'eterna infància de Déu, d'una veritable revelació inefable".
Pocs mesos abans havia començat a trobar llum amb Rimbaud:"Sempre recordaré aquell matí de juny de juny del 1886 en el que vaig comprar un quadern de
La Vogue que contenia el principi de
Les il·luminacions. Va ser realment una il·luminació per a mi. Finalment sortia d'aquell món horrible de Taine, de Renan i dels altres Moloch del segle XIX, d'aquella presó, d'aquella espantosa mecànica totalment governada per lleis perfectament inflexibles i, per a súmmum d'horrors, coneixibles i ensenyables. (els autòmates m'han produït sempre una espècie d'horror histèric). Se'm revelava el sobrenatural! (J. Rivière et P. Claudel: Correspondance (1907-1914). 142).
Poeta i diplomàtic francès, es va llicenciar en dret i en ciències polítiques.
De mare pagesa i de pare funcionari, va viure els seus primers anys de vida en un ambient fred. Era el petit i tenia dues germanes més. L'ambient de soledat l'inicia en el camí poètic.
Va viure els temps de Renan i Zola, és a dir, la França que posava la confiança en el materialisme i la fe en la ciència. Claudel, en aquest ambient, sent angoixa i s'enfonsa en el pessimisme i la rebel·lió. Però va ser tocat un Nadal de fa més de 120 anys i va experimentar un sentiment d'alegria:
"Que feliç és la gent que creu! I si fos veritat? És veritat! Déu existeix, està aquí! És algú, és un ser tan personal com jo! M'estima! M'estima!Tot i això seguia pensant que la religió catòlica era el mateix tresor d'absurdes anècdotes. Però el procés va seguir en ferm i un cop experimentat l'amor de Déu digué: "No coneixia cap sacerdot. No tenia cap amic catòlic. (...) Però el gran llibre que se'm va obrir i en el que vaig fer els meus estudis, va ser l'Església."
Informació extreta de:
http://www.fluvium.org/textos/lectura/lectura8.htm
